Matrimoni GLBT

   matrimoni_glbt

L’any 2004, durant el primer congrés, la formació ecosocialista Verds d’Andorra va aprovar la Ponencia GLBT.

Campanya de Sensibilització del Matrimoni GLBT

L’any 2004, durant el primer congrés, Verds d’Andorra va aprovar la Ponencia GLBT que en el seu primer punt deia:

1. Drets

1.1. Dret al matrimoni de les parelles homosexuals.
Els Verds d’Andorra proposarem les modificacions que calguin a nivell legislatiu perquè les parelles de gais o de lesbianes, que així ho desitgin, puguin optar al dret de matrimoni civil, amb plena equiparació de drets i deures amb els matrimonis heterosexuals.

Aquest any 2005, la Comissió GLBT del partit vol iniciar una campanya de sensibilització sobre el matrimoni homosexual. La llei de parelles de fet és, unicament, el primer pas per assolir tots els legitims drets com a persones i ciutadans d’un estat modern. Cal un canvi en la percepció del fet GLBT i volem sensibilitzar al ciutadà sobre les nostres propostes.

Matrimoni per a totes i tots!

Preàmbul

No hi ha cap emoció més important, cap altre més bàsica que estimar. Estimar és també la força de les nostres vides. Estimar fa que els éssers humans siguin més bones persones, més dignes. Poder estimar amb els mateixos drets que la resta de ciutadans és just el que ens falta. Estem parlant del dret a estimar en llibertat i amb la mateixa dignitat.

Percepció Històrica, orígens i elements precursors

La paraula matrimoni designa la idea d’una parella que s’acull a un ordenament jurídic amb uns drets i obligacions. Ni més ni menys.

La percepció del matrimoni

Els elements precursors d’una hostilitat meditada cap els gais i lesbianes emanen de la tradició judeo-cristiana. Mentre que per el pensament pagà, la sexualitat entre persones del mateix sexe era considerada com un element constitutiu i fins i tot indispensable en la vida de l’individu (sobre tot masculí), el cristianisme, accentuant l’hostilitat de la Llei Jueva, va col·locar ràpidament els actes homosexuals, i per tant les persones que els practiquen, no únicament fora de la “salvació” (de la seva religió), sinó que també i sobre tot, fora de la seva concepció de la natura.

El cristianisme triomfant va fer d’aquest fet (la col·locació fora de la naturalesa) l’element precursor, la pedra angular i capital de la seva i particular ideologia homòfoba. No és pas estrany, per tant, que el sodomita (paraula també inventada per associar homosexualitat amb vici i pecat) fos enviat a la foguera, considerat un malalt susceptible d’ésser internat o que acabes en un camp d’extermini. Cal fer aquí un parèntesi per explicar que l’injuria com a mecanisme d’opressió és tan efectiu quant mes dissimulat es faci o no sigui denunciat. L’injuria és una crida d’atenció a l’ordre que la resta de realitats socials i lingüístiques institueixen i perpetuen i que sobre tot legitimen i justifiquen.

El cristianisme, hereu de la tradició jueva, va fer de l’heterosexualitat, l’únic comportament susceptible de ser qualificat de natural i per tant de normal. A l’atorgar a les relacions sexuals entre persones de diferent sexe el caràcter natural conforme a la seva llei divina, el cristianisme va inaugurar en Occident una era d’homofòbia com cap altra civilització havia conegut mai.

Quan el Cristianisme passa a ser la religió oficial de l’Imperi Romà, primer es creen les lleis contra els homosexuals (Constanti I any 342) i després s’endureixen (Teodosio I va ordenar cremar a tots els homosexuals passius, any 390). Gràcies a aquestes religions s’atorga validesa al llenguatge de l’opressió.

Cal tenir molt present les raons que van portar als jueus i les societats occidentals hereus d’aquesta tradició a condemnar amb tanta energia qualsevol acte sexual que no tingués com a objecte la procreació: La doble necessitat de la preservació biològica de la comunitat i la conservació patriarcal de la comunitat. Així els jueus van fer de l’esperma un element casi sagrat, i el seu malbaratament mereixedor de la més ferm condemna.

La gran Pestilència Negra (P. Bubònica, 1348-1350) que va matar a una tercera part de la població europea, va reanimar l’hostilitat homosexual. Aquesta amenaça directa al repoblament (pobles sencers van desaparèixer), va fer que, en endavant, la caça als homosexuals fos molt més ferotge.

No és fins a la Revolució Francesa que es posa fi, encara que en precari, a la condemna de la sodomia. Inspirat en la Il·lustració els Codis penals de 1791 i 1810 deixen d’incriminar les “Costums contra natura”, i el més important: El matrimoni deixa de ser considerat com un sagrament (cal de nou remarcar aquí la utilització de paraules com sodomia o contra-natura que dona fe de la ferotge opressió a través del llenguatge instaurada en la societat). Si en l’àmbit canònic, la diferencia de sexes és consubstancial a la unió, donat que el matrimoni comporta la finalitat reproductiva, en l’àmbit civil, en canvi, el que resulta particularment rellevant és la voluntat dels contraents. No és la consumació (unió dels cossos) el que compte, sinó el consentiment (unió de les voluntats). És en aquest sentit que el matrimoni homosexual s’inscriu plenament en aquesta tradició que s’anomena La Modernitat

El problema de la homofòbia sobrepassa la mera qüestió GLBT, inscrivint-se en la mateixa lògica d’intolerància que, en diferents moments de la historia, va produir l’exclusió del dret al matrimoni tant dels esclaus, com dels jueus, protestants i fins fa poc temps els interracials. Per adonar-se de l’absurditat comentarem que, en un cert moment de l’historia, fins i tot els comediants van ser exclosos del dret al matrimoni! A semblança de la diferencia cultural entre nacional i estranger (una espècie d’eufemisme de racisme) la diferencia sexual entre home i dona, així com la diferencia de sexualitats entre hetero i homo, és presenta com indicador objectiu del sistema desigual d’atribució i d’acces a bens culturals (drets, facultats, prerrogatives, subsidis, diners, cultura, prestigi etc.).

Una forma d’opressió ben coneguda consisteix en crear diferencies per justificar l’exclusió d’uns i la promoció d’altres, i per tant un accés desigual als recursos econòmics, polítics socials i/o jurídics. A través d’un process de subjectivació a nivell personal -consistent en fer acceptar a l’individu discriminat la naturalesa essencial de la seva diferencia- resulta possible alimentar regularment la resignació dels dominats a l’estatut atribuït per els dominants. Exemples clars d’això serien la infra-representació de les dones en els òrgans de decisió política, econòmica o administrativa, o la persistència de pràctiques discriminatòries contra els immigrants.

Els arguments que avui s’utilitzen contra al Matrimoni Homosexual vehiculen els mateixos prejudicis que, per exemple, es van utilitzar al Estats Units per prohibir els matrimonis interracials.

Resumint:

1/ La percepció que tenim en la nostra ment de la paraula Matrimoni ha estat manipulada per la tradició jueva-cristiana per els seus propis i espuris interessos.

2/ L’homofòbia creada continua viva encara que ja no es porten a la foguera als homosexuals. Ara és tracta d’acollir-los amb compassió, intentar, que en els millors dels casos, es curin (?) i si aixó no pot ser, a les hores que visquin en l’abstinència. L’hostilitat moral per part d’alguns s’ha fet avui dia molt més subtil i igual de perillós.

Matrimoni Homosexual un dret inalienable

Andorra ha recorregut un llarg camí per anar avançant en els drets fonamentals de l’ésser humà. En els últims temps, cal destacar avanços sense retorn com el vot de les dones, l’arribada del matrimoni civil i el divorci. Des del punt de vista actual sembla increïble que aquests drets tan fonamentals hagin estat aconseguit, amb prou feines, fa uns anys. Fa pocs mesos hem vist neixer la Llei d’Unions Estables de Parella.

L’arribada de la Constitució, ha estat el punt d’inflexió per a una interpretació laica i no sagramental del matrimoni. El pluralisme social i l’antropocentrisme característic dels nostres dies, legitima les opcions de lliure configuració en la convivència afectiva i familiar, a partir del principi de lliure desenvolupament de la personalitat i de la lliure orientació sexual.

És important destacar que el matrimoni homosexual no priva, ni restringeix, ni deforma cap dret a cap persona. El matrimoni heterosexual segueix essent reconegut en la seva configuració nuclear i no es priva a ningú que abans tingues del dret a contreure matrimoni

Per altre costat cal també destacar que la imatge de la institució ha canviat gràcies als drets i llibertats aconseguits, de tal forma que és molt discutible que únicament el principi d’heterosexualitat formi part, en exclusiva, del seu contingut nuclear garantit.

Tipus de Família (organització)

Dit això cal parlar dels tipus de família que avui dia coexisteixen en la nostra societat. El fet de què la llei no empari el matrimoni homosexual no vol dir que gais i lesbianes no facin, també, vida familiar, perfectament integrats en la societat que els envolta. Família nuclear clàssica, parelles sense fills, fills fora del matrimoni, mares soles amb fills de diferents pares, segones parelles (divorciades o no), mares solteres, pares o mares homosexuals, famílies homoparentals, fills de laboratori, adoptats a l’altre costat del món, famílies extenses (una de les clàssiques famílies a Andorra fins al segle vint) o evolucionades, vidus…. Parlem de tants tipus que algunes encara no tenen ni nom per definir-les.

La riquesa de totes aquestes famílies és l’estimació, l’amor, respecte i tenir cura de tots els seus integrants. L’amor és el punt d’unió de totes elles.

Els moviments GLBT a tot el món ha produït un triomf de la visió moderna, individualista, contractualista i desagralitzada de la vida familiar, concebuda des d’aquest moment al servei de l’individu i no al contrari. Si el Moviment Feminista, va posar fi al Contracte de gènere, denunciat com la perpetuació de la desigualtat social i política de la dona, el moviment GLBT radicalitza dita evolució donat que trenca amb la base mateixa de la diferencia de sexes com constitutiva del contracte matrimonial.

Arguments

Els detractors diuen que donar legitimitat al Matrimoni Homosexual destruiria la família nuclear clàssica. Cal destacar que la família, després dels nous drets aconseguits, ha crescut, s’ha dinamitzat i s’ha enriquit.

Els detractors parlen de números i d’estadístiques. Cal refermar que els Drets Constitucionals no són qüestió de números, sinó de Principis i de Dignitat.

Els detractors parlen de Matrimoni “natural” i això pertany al seu passat sagramental (i al temps de les fogueres). Les religions, totes elles, poden tindre les seves cerimònies, però aquestes, son privades i no tenen ni deurien tindre res a veure amb l’ordenament jurídic del país. Desagralitzar les noces significa assumir els principis polítics de la modernitat, la dissociació entre sexualitat i reproducció, la fundació de la filiació en la voluntat i no en la biologia. Cada ciutadà homo u heterosexual construeix la seva pròpia família.

Molts detractors que es neguen al matrimoni homosexual, l’utilitzen, moltes vegades i únicament, com una manera de mostrar la seva hostilitat cap a la modernitat política, social, cultural i jurídica. La por a fundar la vida social en valors inmanents i no en una metafísica naturalista.

Finalment els arguments emprats contra la igualtat de les parelles homosexuals, són vells coneguts. Ja ha estat utilitzats contra els matrimonis interracials, contra la lliure disposició del cos per les dones. Contra el sufragi universal, contra l’estat del benestar. Totes aquestes conquestes socials, han estat considerades com situacions apocalíptiques que mai, mai! s’han acomplit.

Per tant, si no existeixen raons en contra per seguir mantenint aquesta discriminació injusta del Matrimoni Homosexual i si, en canvi, existeixen raons de pes per prendre les decisions polítiques que permetin aquest dret donat que la Constitució Andorra l’empara:

TÍTOL II DELS DRETS I LLIBERTATS
CAPÍTOL I PRINCIPIS GENERALS

ARTICLE 4
LA CONSTITUCIÓ RECONEIX QUE LA DIGNITAT HUMANA ÉS INTANGIBLE I, EN CONSEQÜÈNCIA, GARANTEIX ELS DRETS INVIOLABLES I IMPRESCRIPTIBLES DE LA PERSONA, ELS QUALS CONSTITUEIXEN EL FONAMENT DE L’ORDRE POLÍTIC, LA PAU SOCIAL I LA JUSTÍCIA.

ARTICLE 6
1. TOTES LES PERSONES SÓN IGUALS DAVANT LA LLEI. NINGÚ NO POT ÉSSER DISCRIMINAT PER RAÓ DE NAIXEMENT, RAÇA, SEXE, ORIGEN, RELIGIÓ, OPINIÓ, O QUALSEVOL ALTRA CONDICIÓ PERSONAL O SOCIAL.
2. ELS PODERS PÚBLICS HAN DE CREAR LES CONDICIONS PER TAL QUE LA IGUALTAT I LA LLIBERTAT DELS INDIVIDUS SIGUIN REALS I EFECTIVES.

Demanda

Per tant demanem al Poders Públics, de manera immediata, acabar amb la discriminació que s’ha patit fins ara, i fer els canvis en la legislació andorrana que permeti assolir, a tots els ciutadans, sense distinció de sexe o condició sexual, la plenitud en els seus legítims drets.

Comissió GLBT – Verds d’Andorra