Ponència política, juny 2014

Verds d'Andorra

 

CONGRÉS JUNY 2014

PARTIT VERDS D’ANDORRA

PONÈNCIA POLÍTICA

 

1. Una proposta més forta, per sumar i canviar.

Els esdeveniments viscuts a Andorra i al món en aquests darrers anys han estat molts i d’una gran transcendència. En particular hi ha uns fets que condicionen l’escenari substancialment diferent des del qual afrontem avui el Congrés dels Verds: l’agreujament de la crisi del capitalisme neoliberal i –com a conseqüència- una crisi econòmica que deixa sense feina –com mai s’havia vist a Andorra- a moltes persones, sense perspectives per tirar endavant i amb un futur incert i angoixant.

La crisi ha evidenciat, des de un bon principi, el fracàs de les receptes neoliberals.

Tanmateix, lluny de comportar la substitució per polítiques alternatives, els responsables de la crisi han aconseguit que s’imposin mesures per reduir el dèficit basades en la retallada de la despesa social (per exemple les possibles retallades que pugin aplicar-se amb una futura Llei de la CASS què –amb l’argumentació de la insostenibilitat del sistema de la Seguretat Social- es vegin eliminades i quedin sense cobertura moltes de les prestacions sanitàries i de jubilació que actualment tenim). A Andorra, com a la resta d’Europa i amb molta intensitat a l’Europa del sud, això s’ha traduït en un atac sense precedents a l’Estat de Benestar i als drets socials i laborals, que de per sí ja son prou minsos a Andorra. L’austeritat injusta , al nostre entendre, ha fracassat en clau econòmica.

La crisi del capitalisme neoliberal també ha posat en evidència els greus dèficits democràtics que tenim i encara els ha agreujat: el recurs a governs pretesament tecnocràtics per tal d’imposar polítiques contràries a la voluntat de la ciutadania, la subordinació absoluta als mercats i la imposició de programes econòmics que deixen en paper mullat els compromisos electorals. Les tensions i la incompatibilitat de fons entre les lògiques del capitalisme i la democràcia s’ha posat en evidència amb molta força.

El Congrés dels Verds es produeix en el moment més dur, difícil i transcendent en el que mai s’ha fet un Congrés. És en el moment més dur, difícil i transcendent on es fa més necessari que mai la participació, la implicació i la decisió de l’actiu dels Verds i l’activació d’aquell món passiu, que comença a entendre que és ara o mai que cal implicar-se.

2. Objectius.

Volem ubicar el nostre projecte com una peça més en la construcció d’una opció a aquesta crisi del capitalisme, a aquesta crisi econòmica, social, ecològica i política, situant-nos en un corrent d’emancipació de les dones i els homes que no es resignen, que creuen en una Andorra i una Europa de la ciutadania en harmonia amb el món.

Volem impulsar la transició ecològica de l’economia amb l’objectiu que tothom pugui viure bé, amb equitat i amb un ús sostenible dels recursos naturals. És un nou model superador del capitalisme, amb democràcia econòmica, una nova economia ecològica al servei de les persones i creadora de vincles cooperatius, capaç de generar ocupació estable i de qualitat. La perversió d’una economia que no funciona perquè no és capaç de defensar l’interès general. La crisi energètica i els greus efectes del canvi climàtic accentuen la necessitat del canvi de paradigma. Ens cal un nou model de prosperitat ecològica i compartida, sense créixer allà on no hem de créixer, creixent en prosperitat, en drets, en ecologia i en llibertat.

Només hi ha esperança per a un país, per a una societat, quan pot llegar un futur de dignitat a la seva generació de gent jove.
Volem un país sense desigualtats, ni exclusions ni discriminacions, on l’equitat i la fraternitat vertebrin la nostra realitat quotidiana. Seguirem lluitant per la plena equitat de gènere, per eradicar tota manifestació de violència masclista i de discriminació, superant les causes que les provoquen i fent realitat el canvi necessari dels patrons culturals que avui encara vulneren els drets de les dones en múltiples àmbits. Seguirem lluitant per la llibertat, l’autonomia personal, la dignitat i la justícia social. Per tal de construir una societat on tots els projectes de vida es puguin realitzar de manera autònoma, en condicions d’igualtat, des de l’expressió diversa de totes les identitats culturals, funcionals i sexuals i forjant, en clau quotidiana, vincles de cooperació i solidaritat.

És el moment de trencar el nostre sostre de vidre. Connectar els sectors que ens donen suport electoral amb d’altres que simpatitzen amb nosaltres però que encara no han fet el pas de donar-nos suport explícit. Obrir nous vincles amb nous actors i col·lectius, que expressen realitats emergents i formes de fer diferents.

Volem canviar la cultura política, que molts ciutadans i ciutadanes que se senten avui simples espectadors esdevinguin creadors de presents i futurs col·lectius, protagonistes en la construcció de somnis i esperances. Volem passar de votar cada 4 anys a fer política cada dia; en definitiva, democratitzar la democràcia.

Aquest nou camí comença per un canvi profund del sistema econòmic, en clau ecològica, amb democràcia econòmica, i un model de democràcia radical que superi les limitacions d’un règim segrestat per poders que ningú ha escollit, amb pràctiques que comencin, des de ja, a construir propostes que comencin a fer superar el capitalisme neoliberal que avui s’imposa.

No volem, perquè no podem, renunciar a la construcció d’alternatives de govern, perquè la llibertat ens la juguem dia a dia, en la quotidianitat. Necessitem la construcció d’alternatives de sistema, però aquesta opció es fa des d’una aritmètica que ens permeti defensar els drets que si ens són arravatats costarà molt de recuperar. A la vegada, no volem, perquè no podem, esperar a la construcció d’alternatives només des dels governs i per això cal construir espais de llibertat des de l’economia social, des de noves maneres de consumir i de viure, des de les propostes a favor de les energies renovables o des de les finances ètiques.

El nostre paper és col·laborar a trobar objectius comuns, agregar lluites i opcions. Sumar-se i sumar d’altres a una nova aliança social i ciutadana per canviar-ho tot.

Pensem que a Andorra hi ha una majoria social de les esquerres, però sobretot hi ha una majoria social a favor del drets socials, a favor d’una política amb les parets de vidre, a favor d’uns poders públics que defensin l’interès general i que no es rendeixi a l’interès particular d’unes poques empreses o unes poques famílies.Abans que de l’aritmètica electoral ens hem de preocupar de l’aritmètica de carrer. D’una majoria social que s’ha d’expressar al carrer.

És fonamental crear un corrent de pensament que situï els reptes de país allà on son. Assumint que no hi ha projecte nacional amb fractura social, que cal redistribuir esforços, que volem una societat cooperativa, i a la vegada explicar que tot això només és possible des de l’ecologia, l’equilibri territorial i la revolució verda i energètica.

3.Recuperar la política, reinventar la política.

El que està en crisi, al nostre entendre, no és la política, perquè la política és irrenunciable, la necessitem per resoldre tot allò que col·lectivament ens afecta. El que està en crisi és la “vella política”: la política dels partits que monopolitzen tots els espais de poder; la política que pràcticament no permet cap altre espai significatiu de participació ciutadana al marge de les eleccions; la política tancada a les institucions representatives i contaminada de facto pels interessos dels grans poders econòmics; la política aferrada al parroquialisme, desbordada per una economia que cada cop és més global i per una societat cada cop més complexa. Aquesta “vella política” es troba afectada per una doble crisi, de legitimitat (perquè la gent cada cop s’hi sent menys representada) i de funcionalitat (perquè es mostra impotent per donar resposta als greus problemes que ens afecten).

El bipartidisme, el seu repartiment del poder, és una de les causes de la crisi democràtica que vivim i de la creixent desafecció política d’una part molt important de la ciutadania.

4. Els Verds d’Andorra és membre de ple dret del Partit Verd Europeu.

Complementàriament, Els Verds d’Andorra mantenim contacte amb totes aquelles forces d’esquerres i ecologistes europees, especialment del sud, amb les que coincidim en el diagnòstic de la construcció europea i de la posició específica que l’Europa meridional ha de mantenir per garantir un projecte que no fracturi el procés d’una UE política, federal, democràtica i social. Els Verds d’Andorra mantindrem aquesta política de relacions oberta a forces d’esquerres i ecologistes d’Europa. Per altra banda, valorem positivament el pacte dut a terme amb la Plataforma de Ciutadans Compromesos, que ens ha permès estar presents al Govern del Comú de la Massana, en les àrees de Medi Ambient, Agricultura, Sostenibilitat i Cultura. Aquesta representació ens ha permès aprendre i adquirir experiència en gestió pública comunal.

5. Hi ha opcions. Hi ha esperança.

No ens podem quedar només en una crítica a les polítiques dels que han governat fins ara, sinó que cal plantejar un model diferent, contraposat, no subsidiari. Hi estem disposats i disposades perquè tenim la força, la il·lusió i la convicció per tornar a començar a partir d’un programa polític fonamentat en la defensa de la justícia i els drets socials universals, la societat cooperativa i l’economia del bé comú, l’ecologia, l’aprofundiment democràtic, i en definitiva d’un programa que recull tota la declaració de principis dels Verds d’Andorra i totes les ponències aprovades en els diferents Congressos. Per poder articular aquesta unitat i aquest programa el primer instrument que cal utilitzar és el de fer créixer l’esperança, que està entre els ciutadans i les ciutadanes, els moviments socials i les organitzacions polítiques que estan forjant respostes alternatives. És moment de sumar-les i colpejar la injustícia junts. Que la por canviï de costat i que l’esperança sigui majoritària, per canviar-ho tot.

Cal plantar-se en defensa dels interessos de les persones i defensar la sobirania ciutadana enfront del capitalisme financer.
La crisi actual és més que una crisi financera conjuntural, és una crisi de sistema, del capitalisme, i en concret del capitalisme financer i globalitzat que s’ha anat construint els darrers trenta anys i que ha degradat tant la societat, amb la reducció de l’Estat de Benestar, com l’economia i la democràcia, en prendre la sobirania a la ciutadania a favor dels mercats financers.

Una esquerra amb voluntat de transformació social, com els Verds d’Andorra, ha de partir d’una crítica al capitalisme que incorpori plenament les relacions socials i de gènere, perquè vivim encara en una societat fortament masclista. El que és evident és que la sortida de la crisi no serà un retorn al passat tal com l’hem conegut. És necessari construir un programa radical, en el sentit d’anar a les arrels de les contradiccions del sistema i dels conflictes socials. Un programa per transitar cap a un nou paradigma superador del capitalisme, un nou model de prosperitat compartida i ecològica, amb valors d’esquerra verda.


6. La reactivació econòmica.

La reactivació econòmica és absolutament necessària per sortir de la crisi actual— ha de servir per multiplicar els llocs de treball i l’accés de tothom a una renda suficient per viure dignament. La prioritat absoluta és la plena ocupació amb llocs de treball dignes. Quan l’economia està al servei de les persones i no les persones al servei de l’economia, és possible trobar fórmules adients i adaptables a les circumstàncies que no excloguin ningú: redistribució del treball, jornades més curtes, treball a temps parcial…

7. Contra la inevitabilitat i la resignació. Els nostres drets, sempre.

Una persona no és pobre perquè vol, no és una condició personal i subjectiva, és fruit de les desigualtats de la nostra societat i calen, per tant polítiques públiques per combatre els factors i les expressions de les desigualtats i les exclusions.

Hem d’explorar més enllà de les fronteres dels Verds d’Andorra, com a part de la ruta que cal seguir, i saber amb qui ho volem fer: persones individuals, entorns de la comunitat educativa, de la salut, vells i nous aliats com els sindicats, plataformes emergents, moviments i entitats socials que lluiten i construeixen pràctiques carregades d’alternativitat. Aquesta energia ciutadana que ens alimenta, junt amb les idees, propostes i el treball en comú que tinguem capacitat d’assolir entre tots i totes, serà el que acabarà definint el nostre marc d’actuació per als propers anys.

Tenim les esperances més radicals, sabem que és possible, des de la lògica de les persones, canviar la vida; i sabem que la nova societat s’ha de construir des dels drets socials universals i les dinàmiques de cooperació comunitària.

8. De l’acollida a la convivència intercultural i la igualtat de drets.

Andorra és diversa i aquesta és una realitat que no canviarà, la majoria de persones immigrants que viuen a Andorra porten anys aquí, coneixen la llengua, l’entorn, el funcionament social, els codis culturals, etc. Els seus fills han nascut a Andorra, per tant, ara és el moment de passar de l’acollida a la integració, entesa com l’adquisició de drets i la normalització de la diversitat, així com, de treballar en la creació d’un nosaltres inclusiu i plural que integri la diversitat. Les persones immigrants han de ser percebudes com a actors socials, amb capacitat crítica, i deixar de percebre’ls com a receptors de serveis públics. I entre tots i totes, a través de la interacció, crear una societat de convivència intercultural.

La necessitat de l’estat laic continua sent avui una reivindicació per evitar l’intrusisme inacceptable de les doctrines ultraconservadores al nostre estat de dret.

Un gran partit de l’esquerra ha de saber representar la pluralitat de sentiments identitaris presents al conjunt de la societat i la pluralitat d’objectius nacionals que existeixen.

9. El dret a decidir

El fet que no estigui previst, en aquests moments, per la majoria del Consell General no vol dir que els Verds d’Andorra incomplim una legalitat demanant una modificació Constitucional per a canviar la Llei electoral, per exemple, o el model de país que volem, perque pensem que la legalitat s’ha d’adaptar a la voluntat democràtica i no a l’inrevés.

Si l’estat té voluntat política és possible acordar la celebració d’un referèndum o consulta per conèixer la voluntat de la ciutadania d’Andorra per canviar-ne la Constitució.

10. Nova política: més democràcia, més activisme

En aquest triple marc de debilitament democràtic, fractura social i desafecció ciutadana creixent, pren cos el sentiment d’antipolítica que els mercats i els poderosos incentiven amb la intenció de desmuntar una interpretació política alternativa de la crisi.

Cal per tant reivindicar la política i simultàniament, repensar-la, reinventar-la. Un dels eixos de la nostra proposta política ha de passar per proposar una nova forma d’entendre i exercir la política.

La política és la preocupació inherent a les persones per allò públic i comú i per l’organització de la societat, que permet garantir la convivència. Necessitem de la política per ordenar la nostra convivència i construir un futur desitjable. Els Verds d’Andorra reivindiquem la necessitat de recuperar la política amb causa, amb esperança, que connecti amb els conflictes socials reals, econòmics, ecològics i nacionals, una política ètica i èpica, de sentit i dignitat i que doni sentit al vot. Cal exercir la política des d’una perspectiva emocional i de compromís públic.

Davant els atacs i els intents de desprestigi de la feina i la dedicació política, cal reivindicar la necessitat d’implicar-se i actuar a nivell polític i cívic, militant en un partit com un espai més de compromís. I per això també és necessari construir una concepció de la política que la doti de sentit i de valor.

La política és compromís, somnis, transformació, horitzó. La política és servei públic. La política és aquella activitat que s’adreça als interessos comuns, que articula l’espai col·lectiu. La política és protecció de les persones més dèbils. És allò que fem junts i juntes i que, per tant, ens fa més forts i fortes davant dels interessos d’uns pocs. La lluita pels drets de les persones sense veu, que més pateixen. La política és convivència i equilibri. La política és allò que ens permet viure en comunitat essent diferents, i avui som més diferents que mai. La política és una eina de resolució de conflictes i interessos.

11. Democratitzar la democràcia

Necessitem el rescat de la democràcia, sotmesa a la pressió dels mercats i subordinada a les imposicions dels interessos del poder financer. Els dèficits democràtics sumats a la pressió del poder econòmic, i l’increment de les desigualtats, està erosionant la capacitat de la ciutadania de decidir i de governar. Per això cal més democràcia sobre un nou equilibri entre les formes deliberatives, participatives,representatives, revisant de cap a peus el seu disseny institucional per fer-lo més transparent i més obert a la iniciativa ciutadana, multiplicant les possibilitats de participació de la gent, assegurant la representativitat i legitimitat de les institucions, i garantint el rendiment de comptes davant de la ciutadania. En definitiva, avançar en la línia d’un procés constituent de la nostra democràcia que actualitzi totes les seves dimensions.

Volem una democràcia oberta, crítica i propositiva, però també generadora d’espais físics, deliberatius, participatius i decisoris. Volem una democràcia de Codi Obert, de portes obertes i parets de vidre. La revaloració de la democràcia és un repte social i requereix processos educatius i culturals potents, així com l’enfortiment de la participació. Apuntem quatre prioritats fonamentals en els processos inclusius i d’empoderament ciutadà:

  • La recuperació de la dimensió ètica de la política.
  • La democratització de l’esfera pública de la societat.
  • La supressió dels diferents tipus d’exclusió.
  • La solidaritat en favor del bé comú.

Aquestes quatre prioritats constitueixen un factor potent per poder intercanviar experiències i propostes en el camp d’allò comú i allò públic, i dels que hi operen i alhora són exemples de canvis a emprendre que parteixen d’un mateix principi: la ciutadania com a subjecte polític, en el centre de les decisions i no com a mer usuari de serveis públics. No com a client de les administracions sinó com a protagonista de les decisions.

El nostre objectiu és la construcció d’una democràcia profunda que vagi més enllà de la representació política i institucional i que impregni l’acció humana de valors i compromisos, de construcció social de l’imaginari democràtic de les persones. En aquest itinerari, enfortir les pràctiques participatives és enfortir el sistema democràtic i la mateixa societat. Aprofundir en la qualitat de la democràcia significa impulsar un conjunt de canvis amb l’objectiu d’assolir la màxima transparència i introduir espais de participació ciutadana i control social de les institucions.

12. Enfortir Els Verds d’Andorra per a la Nova Política

El creixement del nombre de militants (activistes), l’ampliació de la nostra base social, i el canvi de cultura organitzativa són condicions indispensables per construir una opció.

Hem de créixer i millorar la nostra implantació social. Som un projecte polític nacional.

Els Verds hem de ser una organització cohesionada i mobilitzada, que aspira a tenir alhora presència institucional i social per aplicar polítiques transformadores, que genera un potent sentiment de pertinença a l’organització, que genera orgull i que està mobilitzada, que destina una part del seu temps a l’activisme polític perquè aquest és transcendent i gratificant. Es tracta de viure l’acció política com una experiència vital, que se sent, que compromet, que emociona…

Per fer-ho cal un canvi de cultura organitzativa que incorpori els valors del feminisme per a una nova política, que superi els paisatges hostils i sigui més inclusiva per a dones i homes. En aquest mateix sentit, hem de saber aprofitar millor els nostres actius, els nostres coneixements i les nostres experiències.

El nostre partit ha de ser percebut com a aquesta comunitat cooperativa, inclusiva i sociopolítica que desenvolupa un projecte nítid (idees i valors), amb un relat marcat pel nostre perfil ideològic diferencial (simbologia /emocionalitat) i amb una capacitat de relació, concertació i comunicació, orientada a mobilitzar la ciutadania i dotar de visibilitat els nous moviments socials (proximitat).

13. Proposta d’una co-presidència dels Verds d’Andorra i un nou organigrama intern del Partit.

Es proposa la co-presidència dels Verds d’Andorra, basat en un model paritari –home/dona- amb consonància a una realitat social que defensem per arribar aconseguir una plena igualtat de gènere; entenent-ho així com un reconeixement de la diversitat, com un element de riquesa de la nostra organització i una aposta per avançar en un nou model de governança, basat en el lideratge compartit, la innovació i la radicalitat democràtica i, també, com un compromís per estar amatents als reptes que planteja la societat, especialment des de la perspectiva de la feminització i la igualtat.

Així mateix proposem com a organigrama per a la nova executiva les següents àrees de coordinadors:

  • Organització, comunicació, imatge i glbt
  • Economia i finances
  • Assumptes socials, laborals i gent gran
  • Medi ambient i joventut
  • Participació ciutadana i afers internacionals
  • Comitès locals